Origen de les
eleccions.
Aquestes
eleccions són hereves de les eleccions que es realitzaven
durant la dictadura franquista. En aquella època existia un
sindicat obligatori, que s'anomenava Sindicato vertical.
Periòdicament els treballadors eren cridats a escollir els
seus Enlaces sindicales. Tot i que altres sindicats estaven
prohibits, els membres de CCOO, de USO, sectors cristians,
comunistes, participaven a les eleccions com a independents.
CNT-AIT
i UGT boicotejaven aquells processos electorals als quals
consideraven simples farses destinades a sostenir la dictadura
donant-li un aire democràtic, i eliminar qualsevol tipus de
conflicte social. Quan va morir el Dictador, va desaparèixer
el Sindicato vertical degut a les múltiples protestes
dels i les treballadores l'any 1976. Els hereus del Franquisme, la
UCD, van convocar eleccions a les que van començar a
participar quasi tots els sindicats actualment existents.
A
CNT-AIT es va decidir boicotejar aquells processos electorals per
una serie de motius que enumerem a continuació:
El què
passa abans de les eleccions.
1.
Només una minoria de persones treballadores són
cridades a les urnes. A l'Estat Espanyol, segons dades del Instituto
Nacional de Estadística, vuit de cada deu empreses tenen
dos o menys persones treballadores. Només el 5,6% de
les empreses tenen 20 persones treballadores o més. Les
eleccions sindicals deixen fora de joc a milions de persones
treballadores joves, precaris, immigrants, a dones, a sectors que són
precísament els més dèbils del mercat laboral.
2.
Les persones que sí tenen eleccions sindicals, normalment a
empreses de més de 250 treballadores, es veuen obligades a
escollir una candidatura tancada. És a dir, ni pot
presentar-se qualsevol a les eleccions, ni es pot votar la persona
candidata preferida, ja que la candidatura marca l'ordre estricte de
les persones candidates. No pots tatxar a qui et resulti antipàtic,
ni avançar a qui tu consideris més idoni. Si vols
presentar-te a candidata, tens que muntar una candidatura o ficar-te
a una ja feta.
3.
Els sindicats solen muntar les seves candidatures amb qualsevol tipus
de persona que s'hi presti. No valoren les qualitats de les persones
candidates, sinó que busquen a quanta més gent millor.
Van a la cacera de persones candidates amb un discurs que li diu:
presenta't, no importa si després no vols fer res. Els
sindicats intenten tan sols presentar moltes candidatures i
aconseguir moltes persones delegades al comitè d'empresa.
4.
Com que la llei atorga una serie de privilegis a les persones
escollides, moltes de les persones candidates es presenten a les
eleccions per tal d'obtenir aquestes prebendes: crèdit horari,
estabilitat al lloc de treball, llibertat de moviments.
5.
Per atraure votants, els sindicats necessiten un programa i fer una
campanya. El programa és sempre una promesa a la qual es deixa
per demà allò que caldria ser aconseguit avui. A més
a més, pots comprovar que tots els programes prometen el
mateix: drets, democràcia, etc. És ben sabut que una
vegada aconseguit el càrrec, el programa és deixat a un
costat.
6.
Les eleccions impliquen una lluita bruta i immoral entre sindicats.
Les diferents centrals intenten a tota costa evitar la presentació
de candidatures rivals. Per això les persones candidates són
pressionades per a què renunciïn, les llistes vigilades
per a impugnar-les, i el procés revisat per a fer-lo caure. A
aquests sindicats no els interessa la democràcia, la
pluralitat d'opinions, la presentació d'opinions diverses,
sinó la destrucció del rival.
El dia de les
eleccions
1.
A la jornada electoral assistiràs a l'espectacle de veure
apoderats, interventors i supervisors sindicals passejar pels
diferents serveis i centres de treball, caçant votants. Aquest
dia es daura la píndola a la persona treballadora. Se li
recorden passats favors fets, i els què encara pot rebre:
trasllats de lloc, promoció, carrera professional, accés
a cursets i hores extres, etc. És el dia en què per
mitjà del somriure, de l'agafada de braç i de la
invitació a la cervesa, els sindicalistes electorals
confraternitzen amb el currante.
2.
A la jornada electoral, si et decideixes anar a votar, sentiràs
l'estranya sensació d'estar realitzant un ritual buit, mancat
de sentit. És com anar a missa sense ser persona catòlica.
Les motivacions pel vot, són d'allò més
diverses. Unes persones voten perquè cal votar; altres per a
veure què passa; altres per a escaquejar-se una estona de la
feina; altres voten per a no quedar malament amb fulano o
zetano; altres per por a perdre les seves posicions
privilegiades. I molt poca gent, por no dir ningú, pensa que
està escollint les persones que et representin laboralment. Hi
ha a més a més, una pila de gent que no vota Perquè?
Després de
les eleccions
1.
Perquè mitjançant les eleccions no esculls les persones
que et representen. En votar el què fas és atorgar
poder a una persona per a què decideixi en el teu nom. Tu no
pots controlar la persona delegada, no pots exigir-li que compleixi
el programa, ràpidament oblidat. La llei atorga a la persona
delegada al comitè d'empresa poder per a negociar, signar i
imposar la seva voluntat a la persona treballadora; per la posició
que ocupa fa amistat amb caps, directius i capatassos; aconsegueix
mà per a endolls, pasterades i esbandides. La persona
delegada és una especialista que aprèn normativa i
lleis, que t'explica allò que està bé i que està
malament d'acord amb la llei. I has vist tu alguna vegada que la
llei et beneficii?
2.
La teva persona delegada, a més a més, si està
enquadrada en un sindicat, és controlada per l'organització
a la qual pertany, que s'afanyarà a treure-li els seus
recursos (hores d'alliberament), per a atorgar-les als caps
sindicals. Aquests caps estan molt per sobre de les teves petites
necessitats (salaris, torns, mobilitat, uniformes, calçat,...)
i es dediquen a qüestions d'alta política: pactes,
reconversions, grans acords passen per les seves mans. I gracies a
aquestes persones, cada any que passa hi ha nous retrocessos. Hi
ha por, submissió i acomiadaments.
3.
El procés electoral està muntat per a què una
vegada hagis votat, et callis. Tu pintaràs molt poc
davant la persona delegada, davant el comitè d'empresa i
davant el sindicat, que només desitja que li votis, que no els
donis problemes i que paguis la quota. Amb la qual cosa aprens que
cal ser persona passiva, que protestant només aconsegueixes
fer-te una persona antipàtica, i que el millor és
dedicar-te als teus assumptes. I una vegada t'han domesticat, els
sindicats et tiren en cara que no t'interessa res, que no participes,
i que per això aquests no aconsegueixen resultats.
4.
Malgrat tot, hi ha persones delegades honrades, i comitès
d'empresa que intenten fer bé les coses i lluitar pels drets
de la gent treballadora. Però el fet és que hi ha una
separació, una divisió entre la persona treballadora
que fa la seva feina, i la delegada que està alliberada o que
disposa d'hores sindicals. Tu no t'acabaràs de fiar d'una
persona delegada que no saps a què dedica el seu temps, i a
la que veus a reunions de les quals t'enteres de molt poc; i
aquesta persona no es fia de tu, perquè et veu persona
egoista, passiva, inclinada a les teves coses, ignorant d'una pila de
problemes i limitada al teu propi punt de vista. Els xocs són
inevitables. Perquè la persona delegada combativa està
sola: res pot contra la patronal i els seus recursos, ni contra els
sindicats, ni contra les persones delegades al comitè
d'empresa corruptes. Ràpidament es crema i aprèn la
lliçó: o es corromp, o perd l'entusiasme, o dimiteix.
Desenganya't: Superman no existeix.
5.
Aleshores, si les eleccions no valen per a què la teva veu se
senti, per a què serveixen? Les eleccions sindicals serveixen
per a assignar la representativitat dels sindicats a nivell estatal.
Així, cada vot rebut serveix per a què aquests
sindicats obtinguin l'etiqueta de ser representatius o majoritaris.
Gràcies a aquesta falsa etiqueta, el govern i la patronal
reparteixen centenars de milions d'euros anuals en subvencions
directes i indirectes (pagament de cursos, projectes, empreses,
alliberaments, subvencions monetàries, locals, fungibles,...).
Aquestes subvencions serveixen per a nodrir una casta de
sindicalistes professionals, la missió principal de la
qual en aquesta vida és no perdre la poltrona. I per tal
d'això, pacten el què faci falta amb qui els paga.
6.
Hi ha un últim punt que rellueix després de les
eleccions sindicals: el vot no és secret. En primer lloc, se
sap qui vota i qui no vota. La persona delegada al comitè
d'empresa sabrà si t'has abstingut, i en conseqüència,
et tractarà amb menys benevolència que si sí
votes. En segon lloc, després de les eleccions les persones
delegades al comitè d'empresa sotmeten a un escrupolós
escrutini els censos electorals, i els comparen amb els resultats
obtinguts. Donat que cada sindicat controla quines són les
seves persones potencialment votants (afiliació i
simpatitzants), i qui són les seves persones potencialment
enemigues (membres d'altres sindicats), poden quadrar els comptes i
valorar si cada qual ha votat a qui ha de votar. Si votes en blanc,
nul, o un altre sindicat diferent del teu, això s'acabarà
sabent. Per tant cal denunciar la falacia del vot secret.
Quins interessos
defensen les eleccions sindicals?
Les
eleccions sindicals i tot l'actual sistema sindical de l'Estat
Espanyol, defensen els interessos de les empreses. L'empresariat
és qui manté econòmicament el sindicat (aquest
paga locals i alliberaments). L'empresariat negocia amb una persona
empleada seva que és la sindicalista. La persona
sindicalista en el millor dels casos, fa el control de qualitat de
l'empresa, procura que es compleixi la llei i assenyala a la persona
empresària els defectes que ha de corregir. Però no és
la persona que intenta aprofundir i obtenir el més i millor
per a les persones treballadores. Això és així
perquè la gent treballadora roman passiva i resignada, ja que
la llei sindical i laboral obliga al silenci i a la impotència.
Què podem
fer?
El
primer, no col·laborar amb la farsa: no votar. Votar és
un dret, però no és un deure. Si t'ofereixen ser
persona candidata, no acceptis. Si ets persona delegada al comitè
d'empresa, dimiteix. Però cal fer quelcom més. No n'hi
ha prou amb queixar-se, com dir que tot està molt malament.
Encara que que l'abstenció electoral sigui en molts casos
superior al 50%, n'hi ha prou amb un percentatge mínim de
votants (els vots de les persones ja delegades al comitè
d'empresa i sindicalistes interessades en sortir, i de les seves
amistats), per a què l'Estat reparteixi entre aquestes les
seves subvencions. Una abstenció passiva beneficia els
sindicats mal anomenats majoritaris. Per això és
fonamental que tu et converteixis en la teva pròpia delegada,
que tu t'organitzis amb la resta de persones de la feina, que tu
parlis de quins són els teus problemes, que tu protestis, que
tu decideixis... És precís que t'adonis que tu no
ets culpable de tant malament com està el món, perquè
les persones culpables són aquelles. Però si que ets
responsable del què passa. Si no et mous, i calles faràs
exactament el què aquelles esperen de tu.
Existeix un model
alternatiu
És
el model sindical de la CNT-AIT. La Confederació Nacional del
Treball funciona a les empreses per mitjà de seccions
sindicals, que depenent de la circumstància, són
legalitzades, o són clandestines. Una secció sindical
de CNT-AIT està formada per les persones afiliades de CNT-AIT,
que reunides en assemblea debaten els seus problemes i decideixen les
accions que han d'emprendre per a solucionar-los. No hi ha
privilegis, ni alliberaments, ni subvencions ni poder en mans de les
persones delegades de la CNT-AIT, ja que tota la capacitat de
decisió passa per l'assemblea. Des del nostre punt de
vista, no són necessàries ni les eleccions sindicals ni
els comitès d'empresa per a fer sindicalisme. Aquesta
secció sindical reb el recolzament i solidaritat de la
totalitat de la federació, i presta la seva ajuda a altres
seccions quan ho precisen.
Si ningú no
treballa per tu,
que ningú
no decideixi per tu
|